Les Molles estan vives, unides, despertes; són treballadores incansables, originals i curioses. Sense necessitat de demostrar res més, sinceres i serenes, tornen amb ganes de celebrar i continuar lluitant per un espai segur per a la dona en el món de l’art, una batalla en la qual encara queda molt per fer. Si bé senten que han conquistat molt, reconeixen que no sols és seu, sinó de totes les dones artistes que lluiten.

La rumba, per a elles, és un cant en femení no sols perquè són dones, sinó perquè
reconeixen que el món està ple de rumberes: dones que lliuren tot de si, que lluiten, s’expressen  i mereixen el seu propi espai.

La rumba és un gènere internacional, sense amo, que transcendeix estils i davanteres, ja sigui
cubana, flamenca o catalana. Per això, Les Molles es despullen d’etiquetes en aquest treball per a mostrar-se tal com són: pures, autèntiques, úniques. Encara que no tinguin un lloc físic al qual anomenar llar, les seves arrels s’estenen cap a mil llocs.